Història de la Filà:

   No es sap a ciència certa qui va ser Domingo Miques i a que s'atribueix que la Filà prenguera el seu nom. Per una part pot ser el fundador de la Filà, altres apunten a que va ser el creador de les modificacions en el disseny que serviren per a passar de "Seda" a "Lana" e inclòs el nom ha pogut quedar per ser un personatge popular o rellevant en els anys que es va formar la Filà. Es sap que des de el període que transcorre entre 1741 i 1745 va aparèixer una comparsa denominada comunament "Seda Verde", quina indumentària coincidia exactament en la de la Actual Domingo Miques. Un del càrrecs de la Filà, el denominat Domingo Miques, va ordenar un lleuger canvi en la indumentària, es reduïen les exagerades dimensions del turbant i es substituïa la seda del pantaló per llana. Este canvi repercutiria en el ordre de antiguitat, passant del bàndol de la Seda al de la Llana amb la numeració de "Segunda de Lana".

Esquadra any 1946

   Adrià Miro apunta que el que ocupen el tercer lloc en el bàndol moro, s'explica per haver perdut el torn un dels anys en que el Sergent no va poder acudir - per una mala broma que se li va gastar - a l'hora senyalada al acte anunciador de les festes.

   Segons dades de 1863, la filà Miqueros posseeix disset festers, xifra acceptable en comparació en altres comparses que albergaven un numero mols escàs. En la junta General de 1893 de la Associació de Sant Jordi, i sent "Primer Tro", José Julià Espí, accepta el càrrec d'Alferes per 1894. El 23 de Gener de 1894, es ratifica la Filà per efectuar al any següent la Capitania.

   En1901 es designa com alferes a Francisco Vilaplana Olcina, després en la junta Directiva de la Associació de Sant Jordi del 20 d'abril de 1903 i per dol de Eugeni Peidro Fuentes, torna a desempenyar el càrrec Francisco Vilaplana Olcina.  En 1914 va desempenyar el càrrec d'Alferes Don Rafeal Colomer, en la foto de dalt, i en 1915 es capità moro per la Filà M. Moltó.

   Després de desempenyar els càrrecs i complir dignament en ells, es passa una fonda crisi que amenaça en la dissolució de la Filà. Els problemes d'indol econòmica i la falta d'individus fou la causa. Els contratemps no es poden salvar i apareix el fantasma de la desaparició. En la primera dècada del segle XX la Filà viu una de les seues nits mes tràgiques. Aquella "Nit de l'Olla" fou una de les mes dramàtiques.

  Cap membre de la comparsa es compromet per diversos motius a participar en el acte de la Diana. Açò implicava la dissolució de tan veterana entitat o la sanció per no assistir o careixer de representació en un acte oficial. A la matinada seguen després del "Toc de l'alba" les comparses comencen la seua primera desfilada i quan ja ningú creia que els Miqueros no anaven a eixir a la Diana, sorgiren de repent i de forma inesperada, els Miqueros Mota i Bañón, els quals en el atens de la Filà es presenten a iniciar el acte.

   No obstant, cada vegada mes, la desaparició de la Filà era un fet, així que els pocs que quedaven en la filà i la falta de recursos econòmics, decideixen traspassar la filà a una penya d'amics que tenia les seus reunions en la Societat el Iris, i es Roque Espí qui en el consentiment de la penya assumeix fer-se càrrec de la Filà. S'aconsegueixen, seguidament, alguns trajes de la filà que s'adquirien a particulars al preu de trenta pessetes i a partir dels anys vint i baix la llavor constant de Roque Espí Picher, la Filà Miqueros comença el seu camí ascendent en el panorama fester.