|
|
![]() |
| La Filā |
Histōria de la Filā: No es sap a cičncia certa qui va ser Domingo Miques i a que s'atribueix que la Filā prenguera el seu nom. Per una part pot ser el fundador de la Filā, altres apunten a que va ser el creador de les modificacions en el disseny que serviren per a passar de "Seda" a "Lana" e inclōs el nom ha pogut quedar per ser un personatge popular o rellevant en els anys que es va formar la Filā. Es sap que des de el període que transcorre entre 1741 i 1745 va aparčixer una comparsa denominada comunament "Seda Verde", quina indumentāria coincidia exactament en la de la Actual Domingo Miques. Un del cārrecs de la Filā, el denominat Domingo Miques, va ordenar un lleuger canvi en la indumentāria, es reduīen les exagerades dimensions del turbant i es substituīa la seda del pantalķ per llana. Este canvi repercutiria en el ordre de antiguitat, passant del bāndol de la Seda al de la Llana amb la numeraciķ de "Segunda de Lana".
Esquadra any 1946 |
|
| -- Inici | ||
| -- Junta directiva | ||
| -- Seu social | ||
| -- Histōria | ||
| -- Escut | ||
| -- El traje miquero | ||
| -- Tauler d'anuncis | ||
| -- La Música Nova | ||
| La Festa | ||
| -- Sant Jordi | ||
| -- La trilogia | ||
| -- Antics cārrecs | ||
| -- Amics i coneguts | ||
| Ārea Multimčdia | ||
| -- Fotos | ||
| -- Fōrum d'opiniķ | ||
| -- Fons d'escriptori | ||
| -- Āudio | ||
|
Adriā Miro apunta que el que ocupen el tercer lloc en el bāndol moro, s'explica per haver perdut el torn un dels anys en que el Sergent no va poder acudir - per una mala broma que se li va gastar - a l'hora senyalada al acte anunciador de les festes. Segons dades de 1863, la filā Miqueros posseeix disset festers, xifra acceptable en comparaciķ en altres comparses que albergaven un numero mols escās. En la junta General de 1893 de la Associaciķ de Sant Jordi, i sent "Primer Tro", José Juliā Espí, accepta el cārrec d'Alferes per 1894. El 23 de Gener de 1894, es ratifica la Filā per efectuar al any següent la Capitania. En1901 es designa com alferes a Francisco Vilaplana Olcina, després en la junta Directiva de la Associaciķ de Sant Jordi del 20 d'abril de 1903 i per dol de Eugeni Peidro Fuentes, torna a desempenyar el cārrec Francisco Vilaplana Olcina. En 1914 va desempenyar el cārrec d'Alferes Don Rafeal Colomer, en la foto de dalt, i en 1915 es capitā moro per la Filā M. Moltķ.
Després de desempenyar els cārrecs i complir dignament en ells, es passa una fonda crisi que amenaįa en la dissoluciķ de la Filā. Els problemes d'indol econōmica i la falta d'individus fou la causa. Els contratemps no es poden salvar i apareix el fantasma de la desapariciķ. En la primera dčcada del segle XX la Filā viu una de les seues nits mes trāgiques. Aquella "Nit de l'Olla" fou una de les mes dramātiques.
Cap membre de la comparsa es compromet per diversos motius a participar en el acte de la Diana. Aįō implicava la dissoluciķ de tan veterana entitat o la sanciķ per no assistir o careixer de representaciķ en un acte oficial. A la matinada seguen després del "Toc de l'alba" les comparses comencen la seua primera desfilada i quan ja ningú creia que els Miqueros no anaven a eixir a la Diana, sorgiren de repent i de forma inesperada, els Miqueros Mota i Baņķn, els quals en el atens de la Filā es presenten a iniciar el acte. No obstant, cada vegada mes, la desapariciķ de la Filā era un fet, així que els pocs que quedaven en la filā i la falta de recursos econōmics, decideixen traspassar la filā a una penya d'amics que tenia les seus reunions en la Societat el Iris, i es Roque Espí qui en el consentiment de la penya assumeix fer-se cārrec de la Filā. S'aconsegueixen, seguidament, alguns trajes de la filā que s'adquirien a particulars al preu de trenta pessetes i a partir dels anys vint i baix la llavor constant de Roque Espí Picher, la Filā Miqueros comenįa el seu camí ascendent en el panorama fester.
|
|