Sant Jordi:

   SANT JORDI PROTECTOR DELS CREUATS

  Sant Jordi, doncs, ha intervingut en la lluita del cristians alcoians contra els amotinats moros valencians capitanejats per Al-Azraq. La fe d'un poble això ho patenta si mes no els documents i les cròniques que d'allò parlen son de unes dècades posteriors.

   Sant Jordi està allí on la seua presència i la fe dels que a ell s'encomanen es necessària i neta. En el acta de la batalla de 1276 es senyala que els Alcoians, una vegada mort Al-Azraq, i de la ma de Mossèn Torregrossa, es dirigeixen a la església parroquial i donaren gràcies a Deu per la Victoria. Seguidament es dirigiren al camp on va tenir lloc la victòria on es va decidir fer patró primari de la vila al Gloriós Sant Jordi Màrtir.

   Per lo tant, i una vegada passat el temps necessari per que les cicatrius cicatritzaren i per que el homes recapacitaren pel que havia passat, el poble d'Alcoi vota a Sant Jordi com a principal patró seu, solemnement promet fer-li festa, celebrar el seu patronatge i alçar-li un temple que siga el testimoni viu i gràfic del seu agraïment perpetu i de la seua fidelitat que mai es pot interrompre.

Actual façana i altar de l'esglèsia de Sant Jordi

   Els Alcoians, pues, alcen a Sant Jordi un temple en acció de gràcies, com a testimoni de gratitud perenne. La església en cuestió s'edifica però fins el moment no es pot precisar la data exacta. El que si que es sap es que no es fins el 1921, i després de moltes reedificacions i reestructuracions, quan es beneís la nova i flamant església que es la que ara coneixem.

   RELIQUIES A SANT JORDI EN ALCOI

   Perfectament comprensible resulta el desig del poble Alcoià per posseir una relíquia del seu sant patró i protector per poder-la adorar i venerar com a talismà de la seua fe.
    Tres han sigut les relíquies que el poble d'Alcoi ha venerat des de el segle XV, la primera de elles es diu que va ser una pedra del sant sepulcre, l'altra es una arqueta de fusta pintada i setjada, rebuda en Alcoi allà per el 1589.

   Tant la primera, la pedra sepulcral, com esta segona es degueren de perdre o confondre per el temps, ja que tres segles mes tard Alcoi coneix una nova recepció, i es esta tercera relíquia la que encara huí es venera en la església de Sant Jordi, relíquia que ix processionalment en el matí del 23 d'Abril fins la parròquia de Santa Maria, sent tornada posteriorment al seu temple en la anomenada Processo General.

   La tercera relíquia georgina procedeix de la Catedral de València i consisteix en un os d'una de les mans del sant. El dit de Sant Jordi arriba a Alcoi en la vesprada del 22 d'abril de 1832. Alcoi ja esta en festes, els moros i els cristians ja han efectuat les seves respectives entrades i ara es traslladen a la font d'Algezares, entrada natural de la població des de València. La arribada del carruatges amb els clérigs Alcoians es anunciada amb dispars d'arcabussos i del volteig general de campanes, i el poble i les autoritats rodegen el cotxes. Quan els portadors mostren la relíquia el poble esclata en vitols i aplaudiments. Acte seguit. I revestits els sacerdots amb els ropages adequats per al acte s'inicià la processo, costera amunt fins arribar a la parròquia de Santa Maria.

   SANT JORDIET: UNA REPRESENTACIÓ DE CARN I OS

   Per molt que s'ha escrit sobre la festa de Moros i Cristians, la figura del Sant Jordiet, no ha segut lo suficientment investigada per oferir una visió clara del seus orígens, motivacions i desenvolupament. Ni sols el fet de commemorar els cent anys (1882-1982) de la seua presencia, no s'ha pogut fer una relació de quants l'han personificat.
     De la historia de la festa pot traure's com primera conclusió una evolució commemorativa del Sant. Si en un principi va existir un acte en el que el cavaller s'enfrontava a un drac de cartró-pedra, la Cucafea, rememorant la llegenda de Sant Jordi, posteriorment es va "Alcoianitzar" este acte incorporant la Aparició. La primera referència que es te de la actual concepció de Sant Jordiet i de la Aparició esta en el semanari local "Revista de Alcoy", de 1882, lo que ha fet que es fixe esta data com el inici de este acte.

   Es després de la guerra civil quan comença ja a configurar-se tota una estructura formal del Sant Jordiet com a representant del sentit religiós de estes festes de Moros i Cristians. En la actual configuració de la festa, Sant Jordiet ve a ser el centre de la pròpia festa.