La Trilogia:

  

   Totes les bandes realitzen en la vesprada de este dia una desfilada pels carrers de la ciutat anunciant la seua presencia, convocant a la gent a la participació en la trilogia festera. Totes elles començant en la plaça de Salesians, van enfilant el país valencià fins arribar a la Plaça D'Espanya on tots juntes interpretaran el "Nostra festa ja cridant-nos esta...", Himne de la festa alcoina per excel·lència. Al finalitzar este acte cada banda es trasllada al local de la seua filà on rebrà un sopar de benvinguda que consisteix en un humectant plat de olleta alcoina. Després del sopar, la última entraeta, el últim ensaio, perquè amb el amanir ja tot serà realitat

   La Glòria, el millor Pregó

  Es el dia de la proclamació de les festes, es el pròleg, el pòrtic i la antesala... es el millor pregó. Des de cada filà van obrint pas al gloriero acompanyats per charangues o bandes de música que anuncien amb els seus compassos el ambient de festa que comença a viure el poble d'Alcoi.

   Son el representants de la mitja lluna els que obrin la desfilada i amb ells la música interpretada per la Corporació Nova d'Alcoi. Els Cristians van al darrere amb els directius de la Associació aspentant per evitar retards. La Música Primitiva es la que tanca, darrer els cristians, la desfilada de la Glòria

   El Día de les Entrades

  Les cinc i mitja de la matinada te lloc en l'esglèsia de santa Maria una missa amb la que es recorda la que van celebrar els nostres avantpassats en 1276 avanç de ser atacats pels moros. Al finalitzar este acte litúrgic comença la Diana. Cada filà es representada per un a esquadra de deu festers mes el cap. Les dos filaes que ostenten la capitania tenen com a cap d'esquadra al sergent dels seus respectius bàndols. Es l'inici de la festa, es "L'arranca de Diana".

   Les Entrades: Entrada Cristiana

  "Per Alcoi i per San Jordi, avant l'entrà". Es la frase màgica en la que es posa en marxa la major manifestació popular mai imaginada. Ja res serà real, tot serà fantasia a excepció de la voluntat d'un poble que viu les seues festes.

   Les deu i mitja, el sergent major es disposa a partir. De repent cops secs de atabal, i a continuació la metàl·lica trompeteria. Gallardets, banderoles, heràldiques que tradueixen símbols arrancat de pergamins de la mes afamada cristianitat. I des de els balcons, els primers aplaudiments, ¡Ahí esta el Capità¡ Ahí va amb les seus cotamalles de plata i la seus capa de terciopelo de color púrpura. Ahí va desfent-se en saluts, es el defensor de la fe. Els seus cavallers, les dames de la cort, els seus pajes i prínceps rodegen la seua figura. La esquadra especial, la de negres, comença a marcar el pas, el cap batedor comença a obrir pas pel carrer San Nicolau i el cap de l'esquadra alça la massa metàl·lica ornada en borles, el públic es creix i el fester s'enxampa.

   Les deu i mitja, el sergent major es disposa a partir. De repent cops secs de atabal, i a continuació la metàl·lica trompeteria. Gallardets, banderoles, heràldiques que tradueixen símbols arrancat de pergamins de la mes afamada cristianitat. I des de els balcons, els primers aplaudiments, ¡Ahí esta el Capità¡ Ahí va amb les seus cotamalles de plata i la seus capa de terciopelo de color púrpura. Ahí va desfent-se en saluts, es el defensor de la fe.

   Els seus cavallers, les dames de la cort, els seus pajes i prínceps rodegen la seua figura. La esquadra especial, la de negres, comença a marcar el pas, el cap batedor comença a obrir pas pel carrer San Nicolau i el cap de l'esquadra alça la massa metàl·lica ornada en borles, el públic es creix i el fester s'enxampa. Les dotze i pico, el Capità arriba a la plaça i del castell eixirà la comitiva que haurà de donar-li les claus de la Villa. Trompetes i clarins anuncien la arribada al mateix son del doblec de les campanes de Santa Maria.

   Desprès: Llauradors, Cids, Vascos, Gusmans, Muntanyesos, Navarros, Almogàvers... Catorze filaes i el Alferes que serà l'encarregat de tancar l'entrada. Al son de la marxa cristiana baixen els defensor de la creu, "Cid", "El Desitjat", "Glòria", "L'ambaixador cristià"... peses que es van compondre pensant en este moment crucial en el que el fester s'entusiasma, s'emborratxa de sol i de música, de aplaudiments i de crits. Amb els timbals pegats als renyons, amb l'arma alçada, deixada caure sobre l'armilla, serpentejant dels seus llavis una bocanada de fum de un bon puro.

    El matí s'acaba, la comitiva del Alferes tancarà este matí inoblidable. Timbalers i clarins anucien la seua arribada, dames caballers, El Sargent Cristià i Mossen Torregrossa l'envolten. Una flamant carrossa i una tronadora banda de música l'acompanyen. Darrere l'esquadra de Negres que baixara al son de la marxa cristiana mes rapit que mai, ja que el temps aprevia i hen de deixar pas als moros.

   Les Entrades: Entrada Mora

  No mes hi ha unes escasses hores per al descans en el hervider fester, ja son les quatre i mitja de vesprada i en el partidor es torna a sentir eixe crit d'alegria, d'entusiasme: "Per Alcoi I per Sant Jordi, Avant L'entrà". Dona la sensació que el carrer San Nicolau s'he estretit mes si cap per acollir la desfilada de les tropes de la mitja lluna. Alcoi es mes moro que mai.

   La vesprada es mora, amb Moros nobles, presoneres cristianes, portadors de enflecats parasols, escuders i servents, i amb tota magnificència, la presencia del Cadí, Al-Azraq, reviscut, la favorita, escuder i abanderat amb carrosses i belles huríes palanquins amb xiquets i musica... L'esquadra d'esclaus lluidora amb colors vius i plans, solemne i pastosa amb les cadències de la marxa mora. El carrer de San Nicolau es una caixa de ressonància que atordeix, emborratxa: madera i metall, percussió i vent, i tot un grup de xirimiters, així es la marxa mora.

   I cadascú, a la seua manera, es redescobreix amb secretes identificacions amb LLaneros, Judios, Miqueros, Chanos, Verds, Magenta, Cordoneros, Ligeros, Mudejars, Abencerrajes, Marrakesch, Realistes, Berberiscos i Benimerins. Catorze files mores que equiparen ales catorze cristianes. I a la fi el alferes moro, encarregat de nou de tancar la desfilada de les tropes de la mitja lluna.

   El Día de Sant Jordi

  I en honor a Sant Jordi, els alcoians, any darrer any, han vingut celebrant les seus festes des de sempre, evolucionant i agarrant forma fins definir-se com la commemoració d'aquell succés miraculos. Esta segon jornada festiva, dedicada íntegrament al Sant, conta en quatre actes oficials: la Segon Diana, la Processo de la Relíquia, la Processo General, i, per últim la Retreta.

    La jornada s'inicia a les vuit i mitja del matí amb la Segon Diana, amb les mateixes característiques que la del primer dia, però sense la emoció i el significat d'eixe amanir inicial. Ara les filaes ja no estan obligades a alinear una sola esquadra, si mes no totes aquelles que desitgen i pot ser per este motiu per lo que al llarg de estos últims anys, siguen els xiquets, els verdaders protagonistes de esta Diana.

   Poc desprès, a les onze en punt, comença La processo de la Relíquia, espectacular i colorida manifestació en la que es procedeix a traslladar, des de el seu temple, la relíquia del Sant, a la parròquia Arxiprestat de Santa Maria. La espectacularitat de esta processo es centra en la presencia de tots els càrrecs oficials de la festa, constituint millor ocasió per sabotejar el disseny estrenat pels càrrecs. Capitans, Alferes, Sergents, Ambaixadors, San Jordiet, Mossèn Torregrossa, Autoritats, Assemblea general de la Associació i clérigs, configuren l'apinyada participació de la desfilada. Al finalitzar la processo, sobre les dotze del mig dia, es procedeix a celebrar, en Santa Maria, la Missa Major dedicada al patró de la ciutat, San Jordi.

   A les sis de la vesprada, en la entranyable placeta del carbó, es reuniran centenars de festers per a preparar la espectacular desfilada de la Processo General, en la que es torna al seu lloc el reliquiari del Sant. A les sis i mitja en punt, iniciaran la marxa heralds i trompeters, seguits de tots els "paisans" devots que vullgen sumar-se a la Processo de sant Jordi. Els seguiran els festers de totes les filaes i tancant este bloc els càrrecs de l any.

   A la altura de Santa Maria s'incorporen les representacions gremials; La assemblea general de la Associació destacant la figura del Sant Jordiet; la imatge ecuestre del Sant, els clérigs Alcoians, la Relíquia i les Autoritats locals tancant la desfilada.
       A la fi de este segon dia, la diversió i la alegria s'apoderarà de la ciutat, es la Retreta una desfilada en la que es festers reparteixen entre la gent del poble una sèrie de "Chorraetes" omplint de goig i alegria tot el que s'agolpa a vore este acte bàsicament lúdic.

   El Día del Trons

  Es el dia del trons, el de casi un milió de dispars al llarg de una de les jornades mes insòlites del calendari fester espanyol. El poble Alcoià, els festers, commemoren així el fragor d'una batalla en la que es va vèncer i que el temps ha transformat a la seua manera.

   El primer acte oficial de este últim dia de festa es el Contrabando. Es pot dir que el Contrabando ha estat considerat durant molts anys com un acte intern de les filaes. La essència de este acte es troba en el enfrontament dialèctic entre un venedor ambulant i un suposat comprador. Els venedor estan representat per la filà Contrabandistes. Els suposats compradors han estat representats al llarg del temps per diverses filaes, consolidant-se en la actualitat amb els Llauradors.

   Sobre les vuit i mitja del matí comencen a sonar els primer trons, son les guerrilles, el ensaio, que es reparteix per diferents carrers de la ciutat. La filà del capità cristià ja esta en la plaça disposada a ocupar la primera planta del castell, darrer el capità serà l'Alferes i acompanyants els que ocuparan la segona planta. Son les deu del matí i la plaça d'Espanya està repleta de gent esperant l'ambaixada cristiana. Arriba el jinet Moro a la plaça, amenaçant, que intima la rendició del castell, ocupat pels cristians. Son poques les paraules que es creuen i el jinet moro, el estafeta, amb ràbia i arriscant-ho tot, espoletja el cavall en una espectacular carrera pel carrer San Nicolau. Poc després de partir el jinet moro arriba l'ambaixador moro i la seua escolta, desenvolupant-se la tradicional Ambaixada. El moro ho intenta tot dialècticament però les seues paraules no trobaran la rendició del cristià, iniciant-se així la primera batalla que serà guanyada pel bàndol moro.

   De vesprada son els moros els que ocupen el castell i els cristians els que envien el seus missatgers. Primer l'estafeta i després l'ambaixada, i al igual que en el matí no s'arribarà a cap acord donant-se de nou la batalla. Esta vegada guanyada pels defensors de la Creu amb la ajuda inefable de San Jordi que farà la seua aparició dalt les almenes del castell allà les nou de la nit. Es la Aparició, el punt i final de la trilogia festera, son tres breus minuts incomparables, plens de significat i emocions, on s'entonarà per última vegada el "Nostra Festa ja Cridant-nos està".